De tornada a Xina! Una més!

Avui he arribat a Xangxun, després de passar uns espectaculars nadals carregant piles esquiant i amb la família! Ha estat brutal, però ja sabia que s’acabava… el dia 5 de gener havia de tornar a la realitat!

El dia ha començat tot una mica estrany…. després de dormir només 2 horetes per intentar tancar les maletes i que hi tingues tot cabuda i no passar-me de pes… (missió d’alt risc!! 🤣🤣) arribo a l’aeroport… molt d’hora (unes 3 hores i mitja abans de la sortida del vol!) perquè havia d’anar al TAx FREE, i ja per experiència, les cues aquí son molt llargues! Bé…. molta sort hem tingut!! No hi havia ningú! Tan sols un guàrdia civil un xic adormit… així que he entrat amb la alegria q hem caracteritza!! Amb un “Bon Dia” que pobre ha saltat de la cadira… al moment me n’he adonat que havia entrat malament… i tots els entrebancs han estat pocs per al final no poder recuperar les taxes…. bé…. després de demanar-me 300 documents oficials segellats, al final, m’ha dit “que lo sentia, pero si no tenia el papel oficial de la embalada ejpañola, no se creía que vivía en china” (no l’hi ha servit tot els documents Que porto que aquí si que valen, ni tan sols el permís de treball…)

Al marge, amb resignació i l’aprenentatge per una altre vegada, faig el Check-IN! Després de fer petar tres impressores de les guixetes, ja q la meva Tarja d’embarcament no volia sortir, aconsegueixo facturar la maleta amb 23,7kg ! Quin patiment!!(perquè no s’ha fixat amb el pes de la maleta de cabina… que passava dels 12 Kg!! Tot comprimit per a marxar cap allà!! )

I tot just acabant de menjar l’últim entrepà amb pa de veritat i pernil amb brie, passo els controls! Sense problemes aparents! Genial!

Doncs cap a Xina que hi falta gent! No us explicaré la moguda que he tingut amb el seient, perquè crec que es faria massa llarg, però com a resum… he canviat el meu seient de la finestra (sempre intento anar a la finestra!) Al passadís a la fila de 4 seients…el motiu: hi havia una parelleta que anava separada.

Em toquen dels únics occidentals al costat, he pensat que dèria un vol tranquil…. pero, avui, he aprofitat per a fer exercicis d’alemany, mentre no dormia (ja no haig d’estudiar el carnet!)… doncs quina incomoditat, quan el noi q tenia al costat ha intentat corregir-me un exercici…. és increïble la capacitat que tenen algunes persones de tafanejar el que fa el del costat! Això crec q no m’havia passat mai! (I a sobre estava equivocat!!)

Al marge d’això, el vol ha estat relativament tranquil fins a pequin… El vol ha durat pràcticament 11 horetes, degut a les turbulències! Però si us haig de dir la veritat ni m’he enterat!! i a pequin, 3 horetes per a tornar a passar tots els controls i cap a Xangxun!

Són les 7:30 del diumenge hora local d’aquí quan agafo el vol… cansada, la veritat del canvi horari i de no poder moure’t gaire a dins l’avió. En aquest si que he dormit com una campiona! abans de posar en marxa els motors ja estava planxant l’orella, m’he despertat quan han passat amb el menjar, i tot just acabant de menjar, m’he tornat a dormir fins que m’han despertat perquè tothom estava aixecat!!

Confirmo amb el taxi que hem ve a recollir i vaig a recollir la maleta! Per fi a casa!!

La sorpresa ha estat quan ham sortit totes les maletes, excepte la meva!!!! Meeeeerda!!! No pot ser!!!! I ho dic així perquè una de les coses que havia preparat el dia d’abans a la maleta era material per a subsistir aquí!!! 🤦🏼‍♀️🤦🏼‍♀️🤦🏼‍♀️ a la maleta de cabina portava tota la roba…. i a la que he facturat…. bé…. crec que menys roba, portava de tot…. com a resum… 6 sobres de pernil, 2 de llonganissa, sobrassada, i 6 talls de formatges… a mes cafè, sal maldon, sopa en sobres, barretes per a fer esport, polvos recuperadors i cremes i gels de cos!! En fi… tot el q crec que no es pot portar… però tot perfectament camuflat entre paper de diari i bosses de plàstic… crec que la meva cara ho ha dit tot… ha vingut un noi d’allà a preguntar-me si em faltava la maleta… bàsicament quan m’ha vist la cara de preocupació, ho ha entès perfectament!

Em demana el passaport, la Tarja d’embarcament i em diu “follow me” però ja quan estava a 5m! M’ha costat enganxar-lo! Per un moment he pensat… ja està… la teva aventura Xina s’ha acabat!!! A veure ara com explico que m’han retirat el permís de treball, per portar pernilillu!!! Després de tot el que he viscut!!! 🤦🏼‍♀️🤣 he pensat…. Marta, no t’amoïnis, els hi expliques que véns de Barcelona, que tot el q portes es per a consum propi, i que no sabies que no es podia portar…. torno a la realitat! El noi va súper ràpid! Porta un megàfon penjant per anar anunciant els número de les bandes per on surten les maletes … però jo amb la meva maleta de 12 kilets i els dos portàtils i a sobre el cansanci em costa seguir-lo!

Em fa entrar a una oficina amagada amb tres persones a dins… mira a l’ordinador central el tracking de la meva maleta… i em diu… ” la teva maleta encara està a pequin! No entenc perquè! Però la portarem en el següent vol que surt a les 13:30… amb tota probabilitat a les 15 ja estarà amb tu a l’hotel!” Tot i el missatge prou optimista, el meu cap no parava de donar voltes!!! I si em detenen???? La que he liat!!!

Bé…. surto de l’aeroport amb la maleta de cabina per anar a trobar-me amb el taxista que em portava cap a l’hotel… tot molt bé! Allà estava! Menys mal!!! La sensació molt i molt estranya!! Haig de disfrutar dels últims moments de llibertat?? O que representa que haig de fer ara??

Arribo a l’hotel i perfecte! Tot està com ho vaig deixar! Desfaig la maleta i em relaxo una estona!! A les 15 baixo a la recepció per a preguntar sobre la maleta…. no m’havien dit res! La noia truca a l’aeroport, i li diuen que al final ha vingut en un altre vol ja que anava ple! Que entre les 20 i les 21 la tindré….

bé… penso…. més horetes de llibertat!!! I miraculosament a les 21:00 em piquen a la porta…La maleta ja havia arribat!

Quina alegria! I sense notificació d’aduana!!! Mare meva quin ensurt!!! La història de Xina pot continuar!! No es problema del que han detectat, sinó que hi havia molt caos!!! (😅)

M’estranayava una mica…. ja que anava tot molt bén camuflat!!!

i després de treure els diaris i bosses!!

Així que ja ho tinc tot a la nevera esperant el moment adequat per a fer teràpia!!! Aquests si que els disfrutaré!!!

Així, que demà tornem a la feina d’aquí!

Un petó a tots, gràcies per a seguir-me i

Go, go, go!

Marta

Anuncios

Una petita fita mes!!!

Avui és un dia especial! Bé… aquí tots els dies són diferents però avui una miqueta més!! Primer perquè torno a casa per Nadal (com els turrons!!) i segona per què avui no he anat a treballar! I us preguntareu perquè si aquí treballen sempre! Doncs perquè avui he Anat a la policia….

I no us espanteu!!! De moment encara no m’han multat, ni engarjolat ni res d’això… he anat a examinar-me del carnet de conduir!!! Quina experiència!!! Digne de viure!!!

Tot va començar fa uns dies quan vaig rebre un E-Mail comunicant-me que se m’acabava el servei de xofer! “Meeerda” vaig dir!!! Només em faltava això per acabar de passar uns dies amb stress màxim!!!

Havia de pujar a examen si o si aquest divendres, i no tenia prou temps per preparar-ho… així que, vaig començar a estudiar de debò aquest diumenge passat… per tal que us feu una idea… són unes 1.600 preguntes, i pots escollir l’idioma… vaig estar provant i vaig decidir fer-ho en anglès! En alemany em costava molt i en castella era incomprensible! (Després he descobert que quasi bé tots els alemanys ho fan en anglès perquè tampoc ho entenen!! 😅)

Preguntes sense cap tipus de lògica i que al cap de 10 minuts em quedava dormida!!

Aquestes és de les més divertides!!

Total, que aquest dimecres vaig anar a fer la inscripció pel carnet! Arribes a la comissaria, entres a un edifici enorme amb un munt de vigilància, i vas cap a la guixeta a agafar un número… sort que anava amb l’encarregat de gestionar els permisos de conducció! Després et fan omplir un formulari del que no entens el q et pregunten (està tot en xinès) i signes… (a saber el que!) després… encara q portis fotos, et fan fer les fotos perquè és una mida súper especial… (pagues 15rmb) i llestos i després…. revisió mèdica!! Jajajajaja allà et fan una “avaluació mèdica”….. si si… digne de veure…. et poses en una cua per ordre dels números q has agafat… i a mode de cadena de muntatge vas avançant tacte a tacte.. i comences a percebre en què consta l’avaluació! Veus a darrera del taulell dues xinites, una amb un llibre que t’ensenya (prova de daltonisme) i després et demana que miris a una pantalla que tenen al final i que li diguis on està l’apertura de la lletra (bé…/ per signes!) i finalment audiometria… dos cascos de música que te’ls has d’aguantar perquè estan trencats i a la vegada has de senyalar quin d’ells es el q està sonant!

I després passes a l’última prova…. la dels deu dits!! Si si… et fan una foto (s’aprecia una mica a la foto) amb les mans creuades a sobre el pit amb els 10 dits ben estirats! (Això queda en el teu historial!)

Bé…. un passet mes… inscrita ja estic… ara només em falta passar la prova!!! Jajajaja així que aprofito cada un dels Moments per estudiar… de camí a la feina, dinant i quan arribo a l’hotel.

I avui pujava a examen! I haig de dir que no ho sabia gairebé ningú! Per no crear-me pressió! A la feina ho sabien els meus companys, i crec que ja massa, aquí és tot una competició! Així que avui tenia l’excusa q com que torno cap a casa, no anava a la feina!

Avui pel Matí, tranquil.lament, (per dir alguna cosa!) he esmorzat una mica mes tard del que és habitual, m’he pres Un cafè (que no me l’hauria d’haver pres!) i xino xano he anat a examinar-me… entres al mateix edifici monumental però aquest cop per la porta del costat… un xic amagada, però allà estava…. el que coordina tot això ha arribat tard per la nevada que ha caigut aquesta matinada … i els altres dos homes que pujaven han arribat mes de mitja hora tard pels accidents! Així que un altre cop, jo sola… amb tot de xinitus sense pràcticament entendrem. He ensenyat el passaport, m’han deixat una parrafada en xinès, i mitjanament he entès que havia d’esperar…. okla!

Una mica mes tard arriba aquest home, i em diu que be que hagi començat ja a fer els tràmits! Nervis, no…. el que ve després ! I comencen a cridar a examen! … i sento… Malta… aaaah!!!! Pfuffff!!! Aquesta sóc jo… entres a la sala, em diu el número de l’ordinador que em toca… i no l’entenc! Em giro i l’home em diu… a la taula 7… ok.. penso.. doncs allà vaig… antiga… dels anys 80, freda i petita… a mode de locutori.. en forma de “u” i seguint la forma de l’habitació estan disposats uns escriptoris amb separacions entre ells i unes cadires una mica ròniques… sóc la segona en entrar… miro de reüll el que fa el primer que ha entrat… em sento davant de la pantalla i em trobo un ordinador que està en concordança amb la sala! Però al menys te un ratolí! Miro la pantalla i descobreixo una petita web cam que et grava durant tota la prova… bé…. mans a la obra… em trec l’abric el penjo i intento centrar-me en el que estic a punt de fer. Vinga Marta! Tu pots! Penso..: li dono al quadradet que entenc que es per a començar i allà vaig! Un software hiper antic, però el que em crida mes l’atenció es l’anglès! Hi ha paraules que no havia escoltat mai!! 🤦🏼‍♀️ mica en mica Marta.. la primera amb dubtes, la segona me la llegeixo 4 vegades i no entenc res, passo a la tercera… ni idea…. la 4… aquesta la se! Mica en mica vaig calmant-me i penso… tampoc passa res si no la passes a la primera… el mateix dia tinc una altra oportunitat! Total… em torno a posar l’abric perquè fa un fred que pela!

Tens 40 minuts per a respondre 100 preguntes. A partir de 90 estàs aprovat! Porto 36 minuts i encara vaig per la mitad… com no espavili…. a menys de 20 minuts per acabar arribo a la pregunta 100! I aquesta ja es de nota! T’ensenyen la senyal de quan està el maleter obert i has de dir que és! Doncs encara no se que he contestat!!! De les dues paraules que per descarte podien ser, he marcat una a sort!! Jajaja ja veurem! Reviso per sobre les que hem falten, les contesto i a punt d’apretar el botó de confirmació del resultat… penso… va! Que no passa res, això com escalfament no ha estat malament… ara a buscar la segona oportunitat!! Clico… i !!! 93!!!! OLE!!!!! He fotut un salt de la cadira!!! Jajajajaja!!! I he cridat automàticament a la Poli! I li dic!! Mira mira!!! Ja estic!!!! Ha rigut pobre!! Crec que m’ha vist la cara d’alegria!!

Així que aquí estic ara! A Xina, amb el carnet i pendent que em donin el cotxe!!! Però ja m’he tret una petita carrega de sobre!!! Un passet mes a la marató!!!

Una abraçada a tots i molt bones festes!!!!

Go go go!!! Gràcies per llegir-me!!!

Changchun! No és un Sprint… és una marató!

Última setmana a Changchun… Primers metres fets d’una marató!

Aquesta ha estat la comparativa que he fet servir per acomiadar-me de l’equip de muntatge, després de la primera reunió del matí.

Sí sí … una marató! Han rigut tots! A part que tots saben que faig esport, els hi ha fet gràcia la comparació.. però és així!

En una marató saps els kilòmetres que faràs, tens un objectiu clar… arribar a la fita dignament! En el meu cas, son 3 anys per conèixer i adquirir tota l’experiència dignament 😜😜! 

Els primers metres sempre són d’adaptació i d’escalfament… també han rigut.. resum dels primers mesos … intensos, difícils i satisfeta d’estar aquí. Gran cultura mil·lenària (en tots els sentits!) i contenta de poder aprendre de tots vosaltres (riuen tots un altre vegada).

Haig de reconèixer que he pensat alguna vegada què nassos feia aquí… igual que en una marató… per què m’he apuntat a córrer ??

Fàcil, el que és fácil, no m’ho estan posant, (i ho saben) també els hi he dit que tenim temps per acabar de funcionar com un equip… somriures, no tants per això… encara no em coneixen… (paciència en tinc una estona, resilència i resistència … diria que són un dels meus punts forts) 

Les reunions del matí han estat molts dels dies una mica estranyes… sobretot quan al principi anava sense traductor i t’expliquen l’status de producció en perfecte xinès… en aquells moments penses que mai aconseguiràs aprendre xinès… però mica en mica ja començo a entendre alguna paraula aïllada. 

Cada matí, quan arribo a la oficina, i encenc l’ordinador veig la foto que us he posat a l’inici (la tinc com a fons de pantalla per a no oblidar-me) . Aquí es el moto pel compliance… pero jo l’extrapolo a la vida en general…

1.- És una marató, no un sprint,

2.- Ets un exemple a seguir

3.- ens comuniquem amb una sola veu…

tres frases amb molt significat, pero encara falta una altra per a mi… i aquesta em ve al cap cada dia… si el món decideix posar-se de l’inrevés, fes el pi! 

De moment quasi tres mesets aquí.. amb vivències de tot tipus! Unes bones i altres no tan bones, però com a bona optimista que sóc… de tot, tot i tot s’apren i molt! M’arriscaria a dir que sempre s’apren més del que no és bo, que del que és bo!! 

I una altra que m’ha enviat un amic „si el pla no funciona, canvia el pla, MAI l’objectiu!”

Demà torno cap a casa, i la sensació us ben asseguro que és molt extranya! Ja començo a estar una mica més adaptada… (De fet, ja no tinc tant de panic a anar al lavabo 🤣🤣🤣 )

Demà us explicaré una mica més de les sensacions que vaig tenint!

Una abraçada a tots i moltes gràcies per seguir-me i fins aviat!!

No hi ha res impossible! Niemals aufgeben!

BONES FESTES!!!

La gran muralla

Semànticament muralla significa un conjunt de murs que formen un clos, una barrera…. mai Millor dit!! si us fixeu en la foto, ni és recta, ni es fàcil d’accedir, té molts desnivells i no arribes a veure on acaba… us estareu preguntant si l’arròs que he menjat avui tenia alguna cosa diferent… doncs no…. estava cuinat com sempre..

Avui és un d’aquells dies que la muralla puja i es fa complicada

La comparació es molt adient, però no només perquè és Xina, sinó perquè és una megaconstrucció feta per humans, sense cap tipus de maquinaria! Moltes vegades, les muralles no són només físiques sinó que també són intangibles…. aquí m’he trobat amb forces muralles, entre elles les que un mateix es crea, les culturals, i les que per molt que intentem lluitar sempre estaran…. sempre hem d’intentar buscar aquella escletxa per on poder passar, sempre hi ha una…. encara que costi molt de trobar… si no, intentar buscar aquelles escaletes que estan mimetitzades amb la pròpia muralla que no tothom és capaç de trobar … aquí entra la actitud de cadascú vers els problemes!

pam a pam! Així és com hem sento aquí…

primera muralla: la cultural, la integració a Xina.

Sempre intentes treure ferro a l’assumpte, però avui ha estat un punt d’inflexió…. després de 4 o 5 setmanes amb un traductor que és un cero a l’esquerra, queixant-me d’ell al meu cap des del primer dia, avui l’he tornat a fer fora… és una llarga història, així que ja ho explicaré amb detall… aquí entra la diferència de cultura i la diferent forma de treballar… (ni millor ni pitjor) diferent… i sóc jo la q s’ha d’adaptar, evidentment! Sens dubte! Si no, no estaria a Xina!

Nosaltres veiem un problema, analitzem, busquen la solució i actuem! Directes al problema! Aquí no… com funciona el tema…. bé… simplement mireu la foto…

Segona muralla, la integració amb els teus companys alemanys i el propi partner xinès … no és fàcil… ja us ho dic…. departament històricament liderat per alemanys de pura sang…. i arriba la Marta!! Bingo … de Barna i a sobre no sóc Volkswagen… bé, haig de dir, que al menys els meus companys mes propers venen de Porsche, però no és el mateix clar… i en aquesta muralla també integro l’idioma…. no sóc alemanya (només s’han donat compte per l’alçada!! 🤣) així que la barreja d’idiomes que porto és brutal… anglès, alemany, xinglisch, alguna cosa d’Italià… i el q funciona només amb els occidentals… els signes! Però atenció! Aquí tenen uns altres significats! Això també ho he après!

tercera muralla.… una muralla de la que no m’agrada parlar, però que existeix,… el masclisme…. primera dona a fabricació, que no és alemanya i a sobre de seat…. trencant esquemes!! Però no ho posen fàcil (la vida tampoc ho és) …. has de lluitar i demostrar més del doble…. prou experiències ja les vaig viure a Barcelona, però aquí n’estic visquent algunes més…. costa enoooormement trobar l’escletxa i l’equilibri… la part alemanya, com ja la conec, ja tinc experiència i mes o menys ho vaig trampenjant… la part Xinesa encara està costant… però poc a poc ho aconseguiré! N’estic segura!! Comentaris que m’han fet, d’altres q sé que han dit, d’altres q no he entès perquè ho han dit en xinès i d’altres q imagino però que no en vull ni parlar… seria donar-li una importància que no es mereix…

l’última muralla són les pròpies que ens posem nosaltres…. i aquí ja entro una mica més a l’àrea de cadascú…. l’autoexigencia, la búsqueda de la perfecció i de l’equilibri, i la gran temuda inseguretat…. no creure en un mateix… diria que de totes les muralles. Aquesta última és la pitjor….

I sí…. avui és un d’aquells dies que et tancaries a una habitació cridaries com una boja i et posaries a plorar…. però he après una cosa a la vida…. que pots quedar-te en un racó plorant i auto lamentar-te, preguntant-te perquè t’està passant a tu, o aprendre dels problemes, aixecar-se, treure’s la pols de sobre i preguntar-te que pots fer perquè no et torni a passar i aprendre dels problemes, sempre lluint el teu millor somriure! Aquesta ha de ser l’actitud!!!

Una abraçada a tots i Gràcies per seguir-me!!

Us deixo una gran formula del Víctor Kuppers! Valor de la persona=(coneixement+habilitat)x Aptitud!!

Quatre setmanes! I jo sense papers!

Primer viatge de feina…. hem volat a Ningbo, per a fer un Benchmark amb una planta de SAIC -VW, amb el capo, la seva primera línia alemanya i una part de la xinesa ….xapa, pintures i muntatge en acció… però ara mateix la meva sensació és com la que estic tenint en el cotxe…. un minúscul punt en mig de l’oceà! Estic atravessant el segon pont més llarg que va per sobre del mar…

És simplement espectacular! És una d’Aquelles grans construccions que veus per la tele que han trigat súper poc en fer-les!! El primer, és el que uneix Macau amb Shanghai. Fotos del mar no us les ensenyo, bàsicament perquè tot es marro!

Aquests tres dies han estat molt i molt intensos… bé, perquè enganyanar-nos… com totes les setmanes que he estat aquí. Aprendre de qualsevol situació, sempre treure la part positiva dels problemes i saber veure la part bona als problemes per aprendre d’ells…

Haig de reconèixer que he tingut més problemes per a fer el Check-in de l’hotel, que per agafar el vol…. sí, sí….bé… bàsicament perquè vaig sense passaport… dimarts el vaig deixar a la comissaria per tal que hem donessin el permís de residència definitiu…. una altra gran experiència viscuda!!! Que et deixin a la porta d’una mega comissaria xinesa, i haver-te d’aclarir amb la Poli que hi ha a l’entrada, que cada vegada et crida més perquè veu que no L’entens i de cop i volta et truca algú pel telèfon, i entre xinglish i alemany intentes entendre on d’has d’anar… de cop i volta i sense saber com, tens una xinita que t’agafa la ma, riu, (jo també), et porta a una sala, que l’entrada està mig amagada, entres i entre el fum de les cigarretes veus que hi han 15 cabines petites amb un ordinador de sobretaula, i un munt de funcionaris xinesos…. tothom et mira… no se si per la cara de Flipe que porto o perquè sóc guiri… segurament per l’últim😂… o per les dues!!

La noia em treu el passaport de la mà en un obrir i tancar d’ulls, em continua arrastant darrera d’ella i es dirigeix a una de les taules en la que hi ha un noi tot concentrat treballant… sense tallar-se un pèl, la noia li treu el papers que tenia i li planta al davant els meus…. el noi sense ni tan sols mirar-me em diu q m’assenti a una de les cabines… mentres a darrera ja m’estàn Emputjant perquè vagi ràpid… la noia que em portava de la mà, sota la ordre de FOTO M’estira i de cop i volta em trobo saltant per sobre de tots el cables que estan a mode de catifa unint l’ordinador amb totes les cabines…. per a trobar un d’ells!!! Entro a la cabina i m’assec… tothom crida i hi ha força fum… no se si aconsegueixo entendre com i què haig de fer… però ric, miro la càmara i apa!! De cop, una altra vegada la noia m’agafa i surto volant de la cabina!!! Una mica mes i m’enduc el focus!!

intercanvia uns sons amb el noi que ja no comencen a ser tan estranys per a mi, l’únic que entenc però és un so semblant a “dhu dhue” que és d’acord…. okla i cap endavant!!

Aquest cop la segueixo cap a la sortida d’aquesta d’habitació! M’explica (ara si) que hem d’anar a una altra sala…surto per la porta quan puc (hi ha molta gent i la porta és petita)… això sembla una cursa d’obstacles!! La veig uns metres mes endavant que va més accelerada q jo 😂😂 i de cop trenca cap a la dreta…. i…. desapareix …. córrer Marta que et deixa sense papers!!! Va ser el q vaig pensar!!! Giro cap a la dreta i em trobo una sala molt gran, un altre món dins del mateix edifici. Tot de taules i mostradors oberts, tot blanc, en un silenci relatiu, veig uns altres occidentals i se’m reflexa tímidament un somriure! No estic sola, estic en el lloc correcte!! Mentre la noia q m’acompanyava acaba amb l’altre parella d’occidentals, em fa assentar-me a la cadira d’un dels motradors… la noia de l’altre costat del mostrador, em somriu i agafa el passaport… el mira, se’l torna a mirar, li dona la volta, el gira 90C i crida a una altra companya… (penso… ja està… ja l’he liat!!) i aleshores em mira i em deixa una parrafada de la que no entenc absolutament res… tímidament, li dic… “english??” I riu…. agafa el passaport de l’altra parella d’Alemanys i el comença a comparar… aleshores intueixo que em preguntava d’on era… arriba la companya, em mira, mira el passaport i comença a dir algo i entremig entenc eshpahin… i faig que si Amb el cap… spain… Barcelona …. i riuen les dues… posen un codi de barres al passaport, Imprimeixen una fulla, li posen un sello vermell i bye bye passaport! El meu passaport restarà 15 dies hàbils a comissaria !!

Tot acabar, la noia es queda el meu paper, i li dic que el dimecres me’n vaig de viatge, i que necessito alguna cosa q em pugui acreditar… així que em dona el paper i cap a la feina!

Surto de la comissaria, i com sempre, el xofer m’està esperant amb un somriure!

Dimecres a l’aeroport… en el moment de fer el check-in, trec la fulla amb decisió com si ho hagués fet tota la vida, i el noi que hi ha darrera de la guixeta me l’agafa sense problema… bé… sembla que funciona…

de moment ja tinc la Tarja d’embarcament i la maleta facturada… i…. arriba el moment del control de seguretat, i actuo igual… amb decisió li planto la fulla i la Tarja… es mira tres o quatre vegades la fulla, em mira, torna a mirar la fulla, amb la ma dreta agafa de segell d’acceptacio, però dubta..:però no! Finalment, amb decisió fitxa la Meva targeta d’embarcament!!!! Soom-hi!!!! Un passet mes!!!!

Despres de quasi bé tres hores de vol i dues hores en cotxe, toca arribar a l’hotel i fer el Check-in allà! Els meus companys l’estan fent, així que penso que no tindré problemes. Em relaxo una mica…. i zasca…. comença una altra vegada la muntanya rusa!!! la noia de la recepció em demana el passaport… li dono una fotocopia q porto de casualitat… em deixa una parrafada en xinès i em diu q no li serveix… que vol l’original li enseño la fulla que he utilitzat per viatjar i aleshores s’enfada. L’intento aclarar en anglès, però sense èxit…. crido a la traductora, i després de discussions i donar-li tots el papers possibles em dona l’habitació! Missió complerta!!!!

Una experiència més viscuda!! Visita genial, i aprenent cada dia una miqueta més tan a nivell personal com a nivell professional!!!

Una abraçada a tots i gràcies per a seguir-me!!!

Primers passets!! Adaptació a marxa forçada

Ja pràcticament acaba la tercera setmana q estic aquí!! I sí… haig de reconèixer que el temps passa volant!! Durant aquestes setmanes he viscut moments memorables, que crec que no oblidaré mai!! Sensacions que no havia tingut mai, sentiments nous, felicitat, tristesa, soledat, impotència, plors, riures, satisfacció, tot tot al mateix moment… això és com una muntanya rusa…. hi ha dies molt bons i dies per millorar…. però sempre amb actitud positiva!

Hi ha coses a les q m’he adaptat força bé i d’altres, que no crec q m’adapti mai, però si més no, per ganes d’intentar-ho no serà!

Espero q aquest post el trobeu divertit! Ara que ja ha passat tot, ja puc riure, però us ben asseguro que ho vaig passar francament malament!!!

Anem pam a pam!! El que m’he adaptat mooolt ràpid! Al metro!! Quina meravella!!! El bitllet costa, en funció del trajecte, entre 2 i 3 RMB (que venen a ser uns 0,25 i 0,38€) sí!! Heu llegit Bé… i no us imagineu un metro antic, brut, deixat o amb mala olor… noooop…. és un metro que te 4 línies i és molt nou… bé…. 2 anys la ultima línia que han fet i la primera deu tenir uns 10 o 15 anys… però és una meravella…. això us ho asseguro…

seguretat màxima! Només entrar et fan passar la bossa per un scanner a mode aeroport i tens a un Policia que et passa un detector per a veure si portes metall… fins aquí més o menys tot correcte!! Però arriba el Moment de comprar el bitllet i t’apropes decidida a la màquina expenedora, mires i….on vas???? Sí, efectivament has fet els deures abans de sortir de casa i saps o sabies on havies d’anar… quin enllaç has d’agafar i a quina Parada has de baixar…. però no has caigut en el petit detall que està tot en perfecte Xinès (Evidentement normal!!) i busques desesperada una orientació a la que puguis llegir o intuir la paraula “English”, mentre mires per la cua de l’ull que la noia q està d’ajuda per treure els bitllets no et miri i vegi la cara de desesperació…. i per fi…. discretament veus el petit botó d’alguna cosa que pots llegir!!! Biiiingo!!!! I penses!! Estic salvada! Ja ho tinc!!! Tens el primer “subidón” d’alegria! Però… quan t’apareixen totes les estacions en anglès torna a venir la baixada de la muntanya rusa…. dels noms q veus a les estacions no coincideixen ni un amb les estacions que coneixies!!!! 🤦🏼‍♀️🤦🏼‍♀️🤦🏼‍♀️ caaaap problema!!! Mètode antic…. et poses a contar estacions per a saber on vas! Prova superada! Cliques, pagues els 2 pirulillus i ja tens el bitllet!!!!

Segon pas…. anar a agafar el metro! Entres, i arribes a l’andana… i a totes aquestes veus que tot, absolutament tot, està impecable, sense enganxines, net i sense olors!! Uns panells de protecció tanquen el que són les vies, i el metro para exactament davant de les portes corredores d’aquests panells… i en el terra, marcat on para el metro, i clarament identificat per on has d’entrar i per on se surt. Arriba el metro i quan entres, a part d’adonar-te q tothom et mira perquè ets la única occide tal que hi ha, tothom està en silenci, immersos en els seus mobils i en el seu món, però sense treure’t l’ull de sobre per a veure que fas…. mentre tu, discretament vas mirant el Maps per a situar-te i no equivocar-te d’estació!!! Repte superat!!!

Bé… i ara … ha arribat el moment… el moment d’explicar perquè aquests dies he estat una mica desconnectada!!! Sé que em costarà escriure sobre això, i suposo que us treuré algun somriure!

Jo el vaig treure aquest dilluns!! Vinga! Som-hi!! Em situo a la primera setmana … exactament dijous 11….. doncs no sé per quin dels motius, em peta l’ordinador!!! I em quedo sense portàtil!!! Em barallo amb ell sense èxit! I finalment aconsegueixo que em donin el portàtil de VW…. i aquí funciona diferent… et donen el portàtil i el traductor teu, que és com una ma dreta, te’l configura…. petit detall…. m’he passat dues setmanes sense traductor ni res semblant… a pèl! Bé! Després de recollir-lo, arribo a la meva oficina i l’Encenc… alegria!!!! Tot està en perfecte xinès i sense configurar!!! I comença l’espectacle!!!! Doncs bé…. amb les fotos que m’havia fet de com instal.lar-ho, el traductor del telèfon (amb camara) i mooooooolta imaginació aconsegueixo entrar a la red de VW, però l’ordinador continua en xinès! I em queda configurar el correu… així q com el conductor m’espera, decideixo deixar-ho per divendres!Comencem el fatídic 12 d’octubre… després d’una Serie de reunions, i saber que el dilluns hi ha una visita molt important i que l’haig de fer jo, decideixo sobre les 15:00 mes o menys posar en solfa el correu i començar a preparar la visita… mentre, una de les noies q està amb el cap, se n’adona q encara no tinc mòbil d’empresa i va a recollir-lo!! Innocent… vaig pensar que al menys ja tindria accés al correu de l’empresa!! Doooncs no!!! També me l’havia de configurar jo…. i el mòbil també en xinès!!!

Primer pas mes o menys fet !! Outlook i red connectat a l’ordinador!!! Muntanya rusa cap a dalt!!

Paral·lelament, ja son les 17 aprox, me n’adono que encara no he anat al lavabo des-de les 6:30 del mati…. i una mica amb caràcter d’urgència decideixo anar…. poder us preguntareu perquè no vaig abans… bé…. aquí és un plat al terra, i per A o per B no estic acostumada… però abans penso… deixa’m preguntar-li al mr. Google quina es la posició correcta…quan veus un plat de terra, sempre cau la mateixa pregunta… haig de mirar en direcció a l’aixeta o a la porta…. sense tenir-ho gaire clar, (no coneixia encara la foto!) començo la tasca…. agafa el paper q està a fora i entro…. primer arremanguet els pantalons, tanca la porta (per a definir-la d’alguna manera)!! Mires el plat, el cubell que hi ha pel paper, la cadena que es com un pedal, i bé… allà estàs tu…. mirant quina es la Millor forma per no esquitxar-te, ni mullar-te, ni q et toquin la pantalons al terra….quan ja tens tot fet arriba el Moment de posar-se mans a la obra!! Mentres fas les teves coses, vas mirant que el paper que tens no es mulli, que els pantalons no se t’embrutin, les sabates que tampoc s’esquitxi, i un munt d’invents, i quan ja ho tens fet, de cop i volta, sense saber quin pas es el que no has fet del tot correcte, sens que el teu mòbil decideix sortir de la butxaca i lliscar fins…. NO!!!!!! MERDA!!!! Son les paraules que es van sentir crec q fins mitja fabrica ….. però no impedeix que caigui…. el teu mòbil…. mitja vida, el teu contacte amb el món, el teu mail de SEAT, el teu tot!!!en aquest precís instant, recordes els consells que has llegit i tens clar que aquella posició no era la correcta …. automàticament la teva mà agafa el mòbil, que ja s’ha inundat!! La que he liat!!! Em dic a mi mateixa!!! I ara que????? Bé… l’asseques amb el paper… i veus que la pantalla mica en mica es va quedant com blanca… però que encara funciona!! Tens la mínima esperança que no passarà res…. així que deixes el mòbil al terra, tornes a posar-te en mode visible, i surts del lavabo mes o menys dignament…. amb una emprenyamenta del 15!! Perquè nassos hauré anat al lavabo Amb el telèfon, si nomes va amb wifi????

Torno a la oficina m’assec i analitzo la situació…. el mòbil comença a escalfar-se i a fer un soroll estrany….. no te gaire bona pinta… i de cop s’apaga…. no pinta gens be! Penso en comprar arroç per assecar-lo a veure si funciona…. així que quan arribo a l’hotel demano a la recepció una mica d’arròs…. el resum es que n’apareix un noi a l’habitació amb un saquet de 10 kg d’arròs!!! En aquell moment, vaig pensar que era igual la quantitat!!! Ja el tenia!!

Després de fer dormir el mòbil en una bosa hermètica amb aquest meravellós cereal, el dissabte me l’enduc a la feina… allà intento arrencar-lo sense èxit!!! Total!!! Després de parlar amb la noia i explicar-li que se m’havia mullat a la pica (no em vaig veure en cor d’explicar-li la veritat) se l’endú perquè coneix un xinito que es una màquina amb els iPhone’s…. el pobre ha trigat una setmana i dos dies en recuperar-lo!! Però positiu es que…. tinc tota la informació!!!! Aquest ha estat la Meva historieta d’aquests dies… per això he estat una mica desconnectada i tampoc he contestat molts WhatsApp ni res!!!!ara ja torna a estar en funcionament!!! Aquesta xinitus son uns cracks!!! Aquest dilluns quan em va venir la noia amb el mòbil i un somriure, em va canviar la cara!! La vaig abrçar i CRec que em va saltar alguna llàgrima i tot!!!!!

No us avorreixo mes amb tanta lletra!! Diria q avui m’he passat de llargada!!!

Vinga som-hi!!! Molts gràcies a tots per llegir-me!!!

Una abraçada molt forta!!!!

Marta!

A look through a window… a car out of 8 million.

Today, my driver gave me a duck egg…I still don’t know the reason, but I’ll ask someone!

It is really another culture…neither better nor worse, Simply different… Every day, while I am having breakfast, I see that he arrives 20 minutes before the pick-up time…and quietly, he cleans his car (it’s his work tool) … It doesn’t mean that stress doesn’t exist, it’s just structured to do one thing after Another One.

This good man, surely has got up at 04:30am to be able to do all his things and arrive before at work to clean his car, wait calmly and receive me with a big smile … really are very helpful …

With the journeys that I’ve made during all this week 41, I’m beginning to understand how traffic works here.

Is that stressful? You may ask me… Well… Depending on how you look at it… And I say it, I get nervous when I don’t drive! I’m not used to being in the co-driver’s seat.(Who knows me, will know perfectly what I’ve talked about!) But I think the driver has found a way to relax me with his music!

Chaos ordained, we could describe it like that, or not, …. I don’t think it’s chaos, there are just a lot of cars that circulate ordered according to another laws…of the 12 journeys that I’ve made between VW and the hotel, I haven’t seen any accident, not even a Little Crash… You only just need to be a little observant and look through the window of the car … cars have no damage! No scratches, no blows, no missing mirrors…. (I’m talking about most of it!)

And now comes the question… what will they think about us when they come to a big European city? Sometimes it’s good to analyze what they think about us…travelling to the filter of Your partner…it’s an exercise that we should do more times! I recommend it to you.

Regarding the way of driving…. Yes! They do indeed honk, but at no time they lose the control, nor do they raise their voices! They don’t insult each other, they don’t scream at each other…I just think they warn each other when they’re going to pass…it’s an unwritten law… Actually, I’m a little envious! We could already have the same respect! We Have to Learn about It!

And That’s all for today!! In a few Days, a little more about Marta!

Thanks a lot!

Una mirada a través d’una finestra. Un cotxe entre 8 Milions….

Avui el meu conductor m’ha regalat un ou d’ànec…. ben bé encara no sé el motiu, però ho preguntaré!

Realment és una altra cultura…. mentre esmorzo, ja veig que arriba uns 20 minuts abans, i tranquil·lament es posa a netejar el seu cotxe perquè estigui net (és la seva eina de treball) … no és que no hi hagi stress, simplement fan una cosa darrera l’altre. Aquest bon home, segurament porta de les 04:30 llevat per a poder fer les seves coses i arribar abans a la feina per a netejar el seu cotxe, esperar calmat i sempre rebre’m amb un gran somriure… realment són molt servicials.

Amb els trajectes que he fet durant tota aquesta setmana 41, estic començant a entendre com funciona el trànsit aquí!

És stressant?? Bé… segons es miri… i ho dic jo q no estic acostumada a anar al seient del costat (qui hagi anat amb cotxe ho sabrà bé!!)

Caos endreçat, podríem dir, o no… no crec q sigui un caos, simplement hi ha molts cotxes!! Dels 7 trajectes que he fet d’anar i 6 de tornada, no he vist cap accident, ni tan sols un cop …. només cal mirar els cotxes…. no tenen danys! Ni ratllades, ni cops, ni els hi falten els retrovisors…. (si més no, la grandíssima majoria!) i ara llenço la pregunta a l’aire… Què deuen pensar quan vénen a Barcelona? De vegades és bo analitzar què pensen ells de nosaltres! Viatjar al filtre de l’altre!! És un bon exercici per a poder entendre moltes coses!!

En quan a la conducció! Sí!!! Van tocant el clàxon, però en cap cap moment alcen la veu, ni s’insulten, ni es criden… diria q és una manera d’avisar-se entre ells… és com una llei no escrita….en el fons haig de reconèixer que sento una mica d’enveja!!! Ja podríem aprendre sempre a respectar-nos com ho fan ells!!!

Una abraçada a tots!!! D’aquí uns dies, una miqueta més de Marta!!!!

I com sempre… gràcies per llegir-me!!! També podeu fer comentaris si voleu!!!

Fins aviat!!!!

En breu penjaré un altre post sobre la història del meu mòbil…..

Ni Hao Changchun

Ja sóc aquí! I… ara que?? Mil sentiments, mil emocions…. deixar enrere la teva zona de confort per a tenir un trencament totalment disruptiu! Començar de zero, i tornar a agafar el ritme a un altre país, una altra cultura, i un altre idioma… objectiu… integrar-me i intentar si mes no, entendre algo de xinès! Aventurera… no ho se…. només penso en els meus avis que van deixar la seva terra… allò si que tenia mèrit!! Una ma davant i l’altre darrera i a iniciar una nova vida allà on hi hagués feina…. sense Internet! Sense saber on vas!! Només comunicació per cartes!!! Avui en dia diem emprenedors, però ho tenim tot mes o menys lligat, al menys, en el meu cas. Tot i això, a minuts de signar un contracte en una altre empresa, a 9.000 km de casa, amb un idioma que no és el meu, nous companys, nou cap i gent totalment nova que no he vist mai! Com M’anirà? He fet bé? Només pot anar bé!! Això és el que hem dic a mi mateixa! Però en el fons el sentiment de por resta mig en repòs i de tant en tant es va movent…. com si fos una petita anaconda!!

Però en sortirem!!! És un gran país amb una gran cultura mil·lenària! Ni millor ni pitjor… molt diferent a la nostra…. i no perquè sigui diferent a la nostra ha ser pitjor, no???

Aquí s’ha d’aprendre a treure’t les ulleres de comparar! Això és diferent!!

Viiiiinga!! Som-hi!!!! Cap endavant!!!

Després una miqueta mes!!!

Una abraçada a tots!!!! I gràcies per seguir-me!!!!

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu sitio web en WordPress.com
Empieza ahora