A look through a window… a car out of 8 million.

Today, my driver gave me a duck egg…I still don’t know the reason, but I’ll ask someone!

It is really another culture…neither better nor worse, Simply different… Every day, while I am having breakfast, I see that he arrives 20 minutes before the pick-up time…and quietly, he cleans his car (it’s his work tool) … It doesn’t mean that stress doesn’t exist, it’s just structured to do one thing after Another One.

This good man, surely has got up at 04:30am to be able to do all his things and arrive before at work to clean his car, wait calmly and receive me with a big smile … really are very helpful …

With the journeys that I’ve made during all this week 41, I’m beginning to understand how traffic works here.

Is that stressful? You may ask me… Well… Depending on how you look at it… And I say it, I get nervous when I don’t drive! I’m not used to being in the co-driver’s seat.(Who knows me, will know perfectly what I’ve talked about!) But I think the driver has found a way to relax me with his music!

Chaos ordained, we could describe it like that, or not, …. I don’t think it’s chaos, there are just a lot of cars that circulate ordered according to another laws…of the 12 journeys that I’ve made between VW and the hotel, I haven’t seen any accident, not even a Little Crash… You only just need to be a little observant and look through the window of the car … cars have no damage! No scratches, no blows, no missing mirrors…. (I’m talking about most of it!)

And now comes the question… what will they think about us when they come to a big European city? Sometimes it’s good to analyze what they think about us…travelling to the filter of Your partner…it’s an exercise that we should do more times! I recommend it to you.

Regarding the way of driving…. Yes! They do indeed honk, but at no time they lose the control, nor do they raise their voices! They don’t insult each other, they don’t scream at each other…I just think they warn each other when they’re going to pass…it’s an unwritten law… Actually, I’m a little envious! We could already have the same respect! We Have to Learn about It!

And That’s all for today!! In a few Days, a little more about Marta!

Thanks a lot!

Una mirada a través d’una finestra. Un cotxe entre 8 Milions….

Avui el meu conductor m’ha regalat un ou d’ànec…. ben bé encara no sé el motiu, però ho preguntaré!

Realment és una altra cultura…. mentre esmorzo, ja veig que arriba uns 20 minuts abans, i tranquil·lament es posa a netejar el seu cotxe perquè estigui net (és la seva eina de treball) … no és que no hi hagi stress, simplement fan una cosa darrera l’altre. Aquest bon home, segurament porta de les 04:30 llevat per a poder fer les seves coses i arribar abans a la feina per a netejar el seu cotxe, esperar calmat i sempre rebre’m amb un gran somriure… realment són molt servicials.

Amb els trajectes que he fet durant tota aquesta setmana 41, estic començant a entendre com funciona el trànsit aquí!

És stressant?? Bé… segons es miri… i ho dic jo q no estic acostumada a anar al seient del costat (qui hagi anat amb cotxe ho sabrà bé!!)

Caos endreçat, podríem dir, o no… no crec q sigui un caos, simplement hi ha molts cotxes!! Dels 7 trajectes que he fet d’anar i 6 de tornada, no he vist cap accident, ni tan sols un cop …. només cal mirar els cotxes…. no tenen danys! Ni ratllades, ni cops, ni els hi falten els retrovisors…. (si més no, la grandíssima majoria!) i ara llenço la pregunta a l’aire… Què deuen pensar quan vénen a Barcelona? De vegades és bo analitzar què pensen ells de nosaltres! Viatjar al filtre de l’altre!! És un bon exercici per a poder entendre moltes coses!!

En quan a la conducció! Sí!!! Van tocant el clàxon, però en cap cap moment alcen la veu, ni s’insulten, ni es criden… diria q és una manera d’avisar-se entre ells… és com una llei no escrita….en el fons haig de reconèixer que sento una mica d’enveja!!! Ja podríem aprendre sempre a respectar-nos com ho fan ells!!!

Una abraçada a tots!!! D’aquí uns dies, una miqueta més de Marta!!!!

I com sempre… gràcies per llegir-me!!! També podeu fer comentaris si voleu!!!

Fins aviat!!!!

En breu penjaré un altre post sobre la història del meu mòbil…..

Ni Hao Changchun

Ja sóc aquí! I… ara que?? Mil sentiments, mil emocions…. deixar enrere la teva zona de confort per a tenir un trencament totalment disruptiu! Començar de zero, i tornar a agafar el ritme a un altre país, una altra cultura, i un altre idioma… objectiu… integrar-me i intentar si mes no, entendre algo de xinès! Aventurera… no ho se…. només penso en els meus avis que van deixar la seva terra… allò si que tenia mèrit!! Una ma davant i l’altre darrera i a iniciar una nova vida allà on hi hagués feina…. sense Internet! Sense saber on vas!! Només comunicació per cartes!!! Avui en dia diem emprenedors, però ho tenim tot mes o menys lligat, al menys, en el meu cas. Tot i això, a minuts de signar un contracte en una altre empresa, a 9.000 km de casa, amb un idioma que no és el meu, nous companys, nou cap i gent totalment nova que no he vist mai! Com M’anirà? He fet bé? Només pot anar bé!! Això és el que hem dic a mi mateixa! Però en el fons el sentiment de por resta mig en repòs i de tant en tant es va movent…. com si fos una petita anaconda!!

Però en sortirem!!! És un gran país amb una gran cultura mil·lenària! Ni millor ni pitjor… molt diferent a la nostra…. i no perquè sigui diferent a la nostra ha ser pitjor, no???

Aquí s’ha d’aprendre a treure’t les ulleres de comparar! Això és diferent!!

Viiiiinga!! Som-hi!!!! Cap endavant!!!

Després una miqueta mes!!!

Una abraçada a tots!!!! I gràcies per seguir-me!!!!

Inici d’un parèntesis

Després d’11 anys a la meva gran empresa començo una gran aventura… sentiments molt estranys que em passen pel meu cap, i ulls molt i molt plorosos per deixar enrere la meva gran empresa de la que em sento part… un distanciament que, encara que sigui temporal, és dolorós! Deixo enrere a grans professionals, grans persones… companys que m’han ensenyat molt i que durant aquests anys pel pas per diferents departaments he après moltíssim!! Són moltes hores les que he passat aquí dins, disfrutant de cada moment .. uns molt bons i altres no tant, però sempre, sempre aprenent… he estat incapaç de dir-li al meu company tot el q ha significat per mi en aquests anys que he estat a pintures sense trencar el plor, he estat incapaç d’agraïr al meu equip tot el que hem fet junts sense trencar el plor, companys que han estat mes que companys, que en moments d’stress han estat sempre allà, encara que només fos per dir-me com es deia “aigua desionitzada” en alemany!!! Persones, que et diuen que et valoren molt i després te n’adones que ni tan sols s’acomiaden de tu, i que sempre busquen una justificació! … ara sé qui empren amb mi aquest viatge! És el meu primer post de l’inici de la meva aventura a Xina!!! Gràcies per estar amb mi a tots els q em seguiu!!!

Una abraçada!!

Marta

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu sitio web en WordPress.com
Empieza ahora