Primers passets!! Adaptació a marxa forçada

Ja pràcticament acaba la tercera setmana q estic aquí!! I sí… haig de reconèixer que el temps passa volant!! Durant aquestes setmanes he viscut moments memorables, que crec que no oblidaré mai!! Sensacions que no havia tingut mai, sentiments nous, felicitat, tristesa, soledat, impotència, plors, riures, satisfacció, tot tot al mateix moment… això és com una muntanya rusa…. hi ha dies molt bons i dies per millorar…. però sempre amb actitud positiva!

Hi ha coses a les q m’he adaptat força bé i d’altres, que no crec q m’adapti mai, però si més no, per ganes d’intentar-ho no serà!

Espero q aquest post el trobeu divertit! Ara que ja ha passat tot, ja puc riure, però us ben asseguro que ho vaig passar francament malament!!!

Anem pam a pam!! El que m’he adaptat mooolt ràpid! Al metro!! Quina meravella!!! El bitllet costa, en funció del trajecte, entre 2 i 3 RMB (que venen a ser uns 0,25 i 0,38€) sí!! Heu llegit Bé… i no us imagineu un metro antic, brut, deixat o amb mala olor… noooop…. és un metro que te 4 línies i és molt nou… bé…. 2 anys la ultima línia que han fet i la primera deu tenir uns 10 o 15 anys… però és una meravella…. això us ho asseguro…

seguretat màxima! Només entrar et fan passar la bossa per un scanner a mode aeroport i tens a un Policia que et passa un detector per a veure si portes metall… fins aquí més o menys tot correcte!! Però arriba el Moment de comprar el bitllet i t’apropes decidida a la màquina expenedora, mires i….on vas???? Sí, efectivament has fet els deures abans de sortir de casa i saps o sabies on havies d’anar… quin enllaç has d’agafar i a quina Parada has de baixar…. però no has caigut en el petit detall que està tot en perfecte Xinès (Evidentement normal!!) i busques desesperada una orientació a la que puguis llegir o intuir la paraula “English”, mentre mires per la cua de l’ull que la noia q està d’ajuda per treure els bitllets no et miri i vegi la cara de desesperació…. i per fi…. discretament veus el petit botó d’alguna cosa que pots llegir!!! Biiiingo!!!! I penses!! Estic salvada! Ja ho tinc!!! Tens el primer “subidón” d’alegria! Però… quan t’apareixen totes les estacions en anglès torna a venir la baixada de la muntanya rusa…. dels noms q veus a les estacions no coincideixen ni un amb les estacions que coneixies!!!! 🤦🏼‍♀️🤦🏼‍♀️🤦🏼‍♀️ caaaap problema!!! Mètode antic…. et poses a contar estacions per a saber on vas! Prova superada! Cliques, pagues els 2 pirulillus i ja tens el bitllet!!!!

Segon pas…. anar a agafar el metro! Entres, i arribes a l’andana… i a totes aquestes veus que tot, absolutament tot, està impecable, sense enganxines, net i sense olors!! Uns panells de protecció tanquen el que són les vies, i el metro para exactament davant de les portes corredores d’aquests panells… i en el terra, marcat on para el metro, i clarament identificat per on has d’entrar i per on se surt. Arriba el metro i quan entres, a part d’adonar-te q tothom et mira perquè ets la única occide tal que hi ha, tothom està en silenci, immersos en els seus mobils i en el seu món, però sense treure’t l’ull de sobre per a veure que fas…. mentre tu, discretament vas mirant el Maps per a situar-te i no equivocar-te d’estació!!! Repte superat!!!

Bé… i ara … ha arribat el moment… el moment d’explicar perquè aquests dies he estat una mica desconnectada!!! Sé que em costarà escriure sobre això, i suposo que us treuré algun somriure!

Jo el vaig treure aquest dilluns!! Vinga! Som-hi!! Em situo a la primera setmana … exactament dijous 11….. doncs no sé per quin dels motius, em peta l’ordinador!!! I em quedo sense portàtil!!! Em barallo amb ell sense èxit! I finalment aconsegueixo que em donin el portàtil de VW…. i aquí funciona diferent… et donen el portàtil i el traductor teu, que és com una ma dreta, te’l configura…. petit detall…. m’he passat dues setmanes sense traductor ni res semblant… a pèl! Bé! Després de recollir-lo, arribo a la meva oficina i l’Encenc… alegria!!!! Tot està en perfecte xinès i sense configurar!!! I comença l’espectacle!!!! Doncs bé…. amb les fotos que m’havia fet de com instal.lar-ho, el traductor del telèfon (amb camara) i mooooooolta imaginació aconsegueixo entrar a la red de VW, però l’ordinador continua en xinès! I em queda configurar el correu… així q com el conductor m’espera, decideixo deixar-ho per divendres!Comencem el fatídic 12 d’octubre… després d’una Serie de reunions, i saber que el dilluns hi ha una visita molt important i que l’haig de fer jo, decideixo sobre les 15:00 mes o menys posar en solfa el correu i començar a preparar la visita… mentre, una de les noies q està amb el cap, se n’adona q encara no tinc mòbil d’empresa i va a recollir-lo!! Innocent… vaig pensar que al menys ja tindria accés al correu de l’empresa!! Doooncs no!!! També me l’havia de configurar jo…. i el mòbil també en xinès!!!

Primer pas mes o menys fet !! Outlook i red connectat a l’ordinador!!! Muntanya rusa cap a dalt!!

Paral·lelament, ja son les 17 aprox, me n’adono que encara no he anat al lavabo des-de les 6:30 del mati…. i una mica amb caràcter d’urgència decideixo anar…. poder us preguntareu perquè no vaig abans… bé…. aquí és un plat al terra, i per A o per B no estic acostumada… però abans penso… deixa’m preguntar-li al mr. Google quina es la posició correcta…quan veus un plat de terra, sempre cau la mateixa pregunta… haig de mirar en direcció a l’aixeta o a la porta…. sense tenir-ho gaire clar, (no coneixia encara la foto!) començo la tasca…. agafa el paper q està a fora i entro…. primer arremanguet els pantalons, tanca la porta (per a definir-la d’alguna manera)!! Mires el plat, el cubell que hi ha pel paper, la cadena que es com un pedal, i bé… allà estàs tu…. mirant quina es la Millor forma per no esquitxar-te, ni mullar-te, ni q et toquin la pantalons al terra….quan ja tens tot fet arriba el Moment de posar-se mans a la obra!! Mentres fas les teves coses, vas mirant que el paper que tens no es mulli, que els pantalons no se t’embrutin, les sabates que tampoc s’esquitxi, i un munt d’invents, i quan ja ho tens fet, de cop i volta, sense saber quin pas es el que no has fet del tot correcte, sens que el teu mòbil decideix sortir de la butxaca i lliscar fins…. NO!!!!!! MERDA!!!! Son les paraules que es van sentir crec q fins mitja fabrica ….. però no impedeix que caigui…. el teu mòbil…. mitja vida, el teu contacte amb el món, el teu mail de SEAT, el teu tot!!!en aquest precís instant, recordes els consells que has llegit i tens clar que aquella posició no era la correcta …. automàticament la teva mà agafa el mòbil, que ja s’ha inundat!! La que he liat!!! Em dic a mi mateixa!!! I ara que????? Bé… l’asseques amb el paper… i veus que la pantalla mica en mica es va quedant com blanca… però que encara funciona!! Tens la mínima esperança que no passarà res…. així que deixes el mòbil al terra, tornes a posar-te en mode visible, i surts del lavabo mes o menys dignament…. amb una emprenyamenta del 15!! Perquè nassos hauré anat al lavabo Amb el telèfon, si nomes va amb wifi????

Torno a la oficina m’assec i analitzo la situació…. el mòbil comença a escalfar-se i a fer un soroll estrany….. no te gaire bona pinta… i de cop s’apaga…. no pinta gens be! Penso en comprar arroç per assecar-lo a veure si funciona…. així que quan arribo a l’hotel demano a la recepció una mica d’arròs…. el resum es que n’apareix un noi a l’habitació amb un saquet de 10 kg d’arròs!!! En aquell moment, vaig pensar que era igual la quantitat!!! Ja el tenia!!

Després de fer dormir el mòbil en una bosa hermètica amb aquest meravellós cereal, el dissabte me l’enduc a la feina… allà intento arrencar-lo sense èxit!!! Total!!! Després de parlar amb la noia i explicar-li que se m’havia mullat a la pica (no em vaig veure en cor d’explicar-li la veritat) se l’endú perquè coneix un xinito que es una màquina amb els iPhone’s…. el pobre ha trigat una setmana i dos dies en recuperar-lo!! Però positiu es que…. tinc tota la informació!!!! Aquest ha estat la Meva historieta d’aquests dies… per això he estat una mica desconnectada i tampoc he contestat molts WhatsApp ni res!!!!ara ja torna a estar en funcionament!!! Aquesta xinitus son uns cracks!!! Aquest dilluns quan em va venir la noia amb el mòbil i un somriure, em va canviar la cara!! La vaig abrçar i CRec que em va saltar alguna llàgrima i tot!!!!!

No us avorreixo mes amb tanta lletra!! Diria q avui m’he passat de llargada!!!

Vinga som-hi!!! Molts gràcies a tots per llegir-me!!!

Una abraçada molt forta!!!!

Marta!

Anuncios

8 comentarios sobre “Primers passets!! Adaptació a marxa forçada

Agrega el tuyo

  1. Marta, primeramente, un peto i una abraçada!!!!! Alucinant, molts anims…. Lluita i molta força!!!! De veritat, segueix i endavant!!!! Estic esperant la próxima entrega!!! De veritat!!! Una abraçada molt forta!!!! Estem amb tu!!!! Jo al meyns!!!!

    Le gusta a 1 persona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
A %d blogueros les gusta esto: