Ni Hao Changchun

Ja sóc aquí! I… ara que?? Mil sentiments, mil emocions…. deixar enrere la teva zona de confort per a tenir un trencament totalment disruptiu! Començar de zero, i tornar a agafar el ritme a un altre país, una altra cultura, i un altre idioma… objectiu… integrar-me i intentar si mes no, entendre algo de xinès! Aventurera… no ho se…. només penso en els meus avis que van deixar la seva terra… allò si que tenia mèrit!! Una ma davant i l’altre darrera i a iniciar una nova vida allà on hi hagués feina…. sense Internet! Sense saber on vas!! Només comunicació per cartes!!! Avui en dia diem emprenedors, però ho tenim tot mes o menys lligat, al menys, en el meu cas. Tot i això, a minuts de signar un contracte en una altre empresa, a 9.000 km de casa, amb un idioma que no és el meu, nous companys, nou cap i gent totalment nova que no he vist mai! Com M’anirà? He fet bé? Només pot anar bé!! Això és el que hem dic a mi mateixa! Però en el fons el sentiment de por resta mig en repòs i de tant en tant es va movent…. com si fos una petita anaconda!!

Però en sortirem!!! És un gran país amb una gran cultura mil·lenària! Ni millor ni pitjor… molt diferent a la nostra…. i no perquè sigui diferent a la nostra ha ser pitjor, no???

Aquí s’ha d’aprendre a treure’t les ulleres de comparar! Això és diferent!!

Viiiiinga!! Som-hi!!!! Cap endavant!!!

Després una miqueta mes!!!

Una abraçada a tots!!!! I gràcies per seguir-me!!!!

Anuncios

Inici d’un parèntesis

Després d’11 anys a la meva gran empresa començo una gran aventura… sentiments molt estranys que em passen pel meu cap, i ulls molt i molt plorosos per deixar enrere la meva gran empresa de la que em sento part… un distanciament que, encara que sigui temporal, és dolorós! Deixo enrere a grans professionals, grans persones… companys que m’han ensenyat molt i que durant aquests anys pel pas per diferents departaments he après moltíssim!! Són moltes hores les que he passat aquí dins, disfrutant de cada moment .. uns molt bons i altres no tant, però sempre, sempre aprenent… he estat incapaç de dir-li al meu company tot el q ha significat per mi en aquests anys que he estat a pintures sense trencar el plor, he estat incapaç d’agraïr al meu equip tot el que hem fet junts sense trencar el plor, companys que han estat mes que companys, que en moments d’stress han estat sempre allà, encara que només fos per dir-me com es deia “aigua desionitzada” en alemany!!! Persones, que et diuen que et valoren molt i després te n’adones que ni tan sols s’acomiaden de tu, i que sempre busquen una justificació! … ara sé qui empren amb mi aquest viatge! És el meu primer post de l’inici de la meva aventura a Xina!!! Gràcies per estar amb mi a tots els q em seguiu!!!

Una abraçada!!

Marta

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora